dissabte, 13 de maig de 2017

EL TOSSAL. UNA CARTOGRAFIA CÍVICA


Foto de Xavi Garcia Garcia
 L'adjectiu cívic sembla sorprenent vora el substantiu cartografia, però s'hi avé quan l'estima pel paisatge i tots els elements que el conformen, també la toponímia, es reflecteix en un mapa. I és que la trajectòria del Tossal Cartografies convida a caminar, però també a llegir entre corbes de nivell, a descobrir, quan no redescobrir, els valors d'un mapa ben fet com a retrat fidel d'un paisatge.  
I quan la presentació d'un mapa, en aquest cas el de la serra d'Espadà, va a càrrec d'un sempre amatent Vicent Pitarch, el civisme creix i amara cada pas d'aquest projecte d'un patriotisme ben entés, aquell de l'estima per un país, per un paisatge, per la seua gent i per la feina ben feta.
Foto de Xavi Garcia Garcia
I Òscar s'ho ha currat, que diria ell. Hi ha posat molts quilòmetres a peu, més de dos mil, ha escoltat molta gent i parla del mapa com d'un fill acaronat per cada racó descobert, per cada font trobada, per l'ombra d'un arbre monumental o per una senda redibuixada.
I el públic, aplegat a Argot aquest dimecres, ens ho escoltàvem amb el convenciment que l'esforç dels 120 dies de treball de camp de l'Òscar, les desenes de persones entrevistades i la cura tecnològica de l'equip del Tossal només podien parir una preciositat.

 En aquest fragment veieu com n'és d'amable aquest mapa, com els colors prenen tot el sentit per aclarir la diferència de conceptes, el dibuix dels arbres monumentals, de ben segur batejats, els camins i sendes retrobats... Alguna vegada ho hem dit "No hi ha mapes muts, tot és qüestió de saber llegir entre línies". Però aquest no és mut, hi ha la llengua, la toponímia fruit del treball de camp i fidel a la gent que l'empra. Els noms de lloc resten com a veritables notaris del paisatge i conformen, en aquesta gran plana que és el mapa, tota una novel·la on capbussar-se.
Felicitem l'Òscar i tot l'equip del Tossal Cartografies per l'estima que, a través dels seus mapes, manifesten envers aquest país nostre. 


dimarts, 9 de maig de 2017

LINGÜISTES PEL CARRER, DE TORTOSA A ROSSELL Àngela Buj i Jesús Bernat

Reials Col·legis de Tortosa, seu de l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre

Jugant encara amb les formes geomètriques ens calia visitar aquell seguit d’arcades que guardaven un dels tresors més preuats. A la seu de l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, hi hostatjava, ja feia molts jorns, el llibre de Les Costums de Tortosa, els redactors del qual tenien un carrer dedicat vora la rambla de Pompeu Fabra, i els redactors, també, de l’Alcover-Moll. I avesats al joc lingüístic les lletretes, ja fixades consonants, de tresor es repetien en la ciutat, en Tortosa. I ara era un carrer de Remolins, ara el convent de Santa Clara, ara els amplis palaus de la Tortosa renaixentista mostraven esplèndids arcs de portes que ens convidaven a entrar. I entre l’objectiu i unes ombres amables que dibuixaven els passejants amb un sol de maig engrescador, lluminós, guaitàvem el roig del tren, del pont del tren, perquè el tren ja feia fum pels encontorns de Tortosa. I va passar, va passar de llarg. Vam conèixer també en estat de decrepitud els magnífics col·legis. Els Reials Col·legis en què un quadrilàter de corones confrontava el rei de tots, Jaume I i Violant d’Hongria. 
Pati dels Reials Col·legis de Tortosa

Però la magnificència del conjunt no s’atura en la nostra mirada que envolta totes aquelles figures que frisen des del fris. L’ensemble renaixentista és format per altres dos edificacions adjacents les quals s’agrupen sota el genèric dels Reials Col·legis. I tornant al pati, que no ens en volem anar, hi ha mostres de la nissaga, des de Ramon Berenguer fins a Felip IV. I fou Carles V qui volgué educar, qui pensà de donar estudi, i prop hi trobem la plaça dels Estudis. Entre la pols de la Tortosa que es reforma, ens endinsem per Mercaders, Montcada, Vall i Nou del Vall. I sant Blai, i mirant amunt copsem el modernisme de la ciutat. I és que ens agrada passejar per aquesta ciutat que ens parla, que ens aventa un este i un lo. Que hi ha qui diu que està adormida, però hi hem vist pels seus carrers gent diversa que va i ve, gent que s’estima el brogit i el cant de la música, que en el palau Oriol podeu sentir. 
Fins el 24 de maig al palau Oliver de Boteller


La fressa per la llengua, per avivar-la, per amorosir-la es mou i s’escampa, en un palau Oliver de Boteller amb gent que entra i surt, i s’atura davant la catedral, davant la biblioteca. Estrebades que alenen amb un riu ben ple de vida que segueix a les seues aigües totes les cares d’aquesta Tortosa que ens veu i que ens segueix acollint perquè l'exposició "Lingüistes pel carrer" s'allarga fins el 24 d'aquest mes a l'esmentat palau, seu dels Serveis Territorials de Cultura.
http://imatgies.blogspot.com.es/2017/05/linguistes-pel-carrer-tortosa.html

Eixe dia l'exposició acompanyarà els lingüistes vinguts d'arreu a la "Jornada de llengua al mitjans de comunicació de les Terres de l'Ebre", de la qual us oferim el programa:




I EL 27 A ROSSELL





Els propers 25, 26 i 27 de maig de 2017 tindrà lloc a Benicarló, Vinaròs i Rossell el Congrés Joan Coromines i el País Valencià, organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i patrocinat també per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vinaròs, l’Agència de Promoció del Valencià, l’Ajuntament de Rossell i la Fundació Huguet.



20 anys després de la mort de Joan Coromines (1905-1997), i passada una dècada de la celebració del centenari del seu naixement (2005-2006), proposem tornar sobre una de les facetes de «l’ardida piràmide» (com a ell li agradava de designar la seua obra): els lligams amb el País Valencià, la varietat valenciana de la llengua, els pobles i la gent del país. És per això que l’IEC, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vinaròs i Maestrat Viu, organitza aquest congrés «Joan Coromines i el País Valencià» a Vinaròs, Benicarló i Rossell els dies 25, 26 i 27 de maig de 2017, amb la participació com a ponents d’un seguit d’especialistes en l’obra de l’etimòleg barceloní. 

Programa:

https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/programa-Congres-Coromines-Pais-Valencia.pdf

I "Lingüistes pel carrer" tornarà a viatjar des de Tortosa per ser present el dia 27 a Rossell, al centre cívic Molí Vell,  i mostrar que també el savi filòleg té carrers amb el seu nom arreu del domini lingüístic, un dels únics, juntament amb Mossén Alcover i Manuel Sanchis Guarner, que és present al Principat, País Valencià i les Illes; l'homenot s'ho mereixia. 

dimecres, 3 de maig de 2017

LINGÜISTES PEL CARRER A TORTOSA


Lingüistes pel carrer a Tortosa, la del vers, la del vent, la de gent

Tortosa és una d’aquelles ciutats que és un tresor. Que és un tresor per ella mateixa i que guarda també dins d’ella un tresor. 
Portalet veí de l'Arxiu Episcopal
Les atraccions turístiques que reculen als àrabs, als jueus, als cristians i a les aigües d’aquell Íberus que la solca són fàcilment detectables però no sempre descobertes i conegudes per més enllà i més ençà. El repertori de monuments de la ciutat, amb carrers plens de Renaixement, de Modernisme… ens situen en una ciutat que havia de tindre un esclat merescut de gent amb afeccions culturals. Entre alguns dels tortosins que ens interessa destacar i que captem passejant pels seus carrers hi és Cristòfol Despuig, d’aquells insignes col·loquis de la ciutat de Tortosa; Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, què en direu d’aquella hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil, i d’aquells encara més antics que establien les maneres de fer als costums de Tortosa. 
Serveis Territorials de Cultura, a les Terres de l'Ebre 
Serien molts els fets en què trobaríem Tortosa i els tortosins com a pioners dins del conjunt de la catalanitat. Com a focus cultural vertebrador de la capitalitat episcopal de la ciutat hem de referir-nos al bisbat de Tortosa. De llaços estesos cap al Matarranya, cap a la Plana Baixa, cap al Baix Camp, cap al Segrià, en l’actualitat la diòcesi de Tortosa es troba representada a les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat i el Baix Camp. Aquesta presència de comarques riberenques del riu de la Sénia i els trets lingüístics que s’hi agrupen són aixoplugats des de la dialectologia amb el gentilici de la capital de la diòcesi i es coneixen com a tortosí. I, si parlem de dialectologia, hem de parlar de la nostra llengua i d’aquells lingüistes que Tortosa també ha reconegut en els seus carrers. 
Des d'aquest preciós mas mou la rambla de Pompeu Fabra
Tortosa, la ventosa ─com deia un poeta amic─ ha sabut trobar un indret magnífic, bell per honorar el gramàtic que ens permet escriure amb respecte i retrobant-nos en la nostra manera de dir des de cada racó de la catalanitat. Ens referim a Pompeu Fabra i Poch que té a Tortosa la Rambla de Pompeu Fabra. L’indret on localitzem la plaqueta de Fabra és un recer de lletraferits i entusiastes amb la ploma a la mà i les paraules. Ramon Llull voreja una parella de lexicògrafs Alcover i Moll: redactors del diccionari, acaba il·lustrant-nos la placa. Casualitat que també retrobem a la Sénia, a on Alcover-Moll són el binomi que dona nom al carrer, veí de l'escola Jaume I.  Pere Labèrnia, traiguerí que estudià al seminari de Tortosa i que continuà la seua carrera a Barcelona, autor del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina, un dels referents consultats per a la redacció del Diccionari General de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. 
Medalló de Francesc Mestre i Noé
I el més recent dels lexicògrafs que trobem en els carrers de Tortosa és el tortosí Francesc Mestre i Noé, situat al Grup del Temple, rep els tortosins i visitants que hi accedeixen des de l’Aldea. Els altres gramàtics i lexicògrafs anotats s’ubiquen en un conjunt de carrers seguits que podríem dir que es guarden els uns als altres avançant des de Ferreries cap a Jesús i Roquetes. Notem que són ubicacions perifèriques triades per a la col·locació d’aquests noms que van des d’una urbanització relativament nova a limitar la placa amb l’infinit d’un descampat. Aquest últim cas és el de Mestre i Noé, conegut patrici de la ciutat que lliurà més de 4.000 cèdules a Mn. Alcover per a la redacció del diccionari i que ell mateix agrupà en el Vocabulari català de Tortosa, prèviament publicat en el Butlletí de Dialectologia Catalana de l’IEC l’any 1915. 
Amb Ferran Bladé, Director Territorial de Cultura de les Terres de l'Ebre. Foto de Joan Abril
Amb Mestre i Noé ha compartit també l’exposició Lingüistes pel carrer la sala del 2n pis dels Serveis Territorials de Cultura, a les Terres de l’Ebre, a Tortosa. En aquesta sala, envoltada per la Direcció General de Política Lingüística, el medalló memorant Francesc Mestre i Noé i el gran poeta, d’adjectiu merescut, Gerard Vergés s’ha inaugurat avui, 2 de maig, l’exposició Lingüistes pel carrer que fou presentada, ara fa un mes, a Elda, al Baix Vinalopó i que d’aquest riu meridional ha navegat a altres terres més septentrionals també plenes de riu, el Baix Ebre. 
Vos invitem, com navegants cap a un bon port, que visiteu l’exposició que serà fins dilluns de la setmana que ve als Serveis Territorials de Cultura i hi tornarà pel 24 de maig en la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre, a Tortosa.
Altres poblacions que recorren la diòcesi tortosina també han trobat carrers i espais per a recordar els nostres lingüistes:
Baix Ebre: l’Ampolla, Deltebre i Roquetes
Baix Maestrat: Benicarló, Vinaròs i Traiguera
Montsià: Godall, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona
Ribera d’Ebre: Benifallet, Flix i Móra la Nova
text d'Àngela Buj Alfara

 JOCS D’OBSERVACIÓ
1- En les imatges superiors hi ha gairebé totes les plaques de l'actual diòcesi de Tortosa dedicades a lingüistes; hi ha un espai en blanc, però. Sabríeu en quin poble i a qui està dedicada aquesta absència? La resposta correcta es mereix un llibret.

2- D’aquesta sopa de lletres en podeu escudellar els primers cognoms dels 54 Lingüistes pel carrer.
Si ho aconseguiu, i amb les lletres que resten, llegireu una frase rematada amb el punt final. Us facilitem els dos nascuts a la diòcesi de Tortosa
A
L
A
D
E
R
N
L
I
N
F
E
N
O
L
L
A
R
U
A
M
V
A
L
L
E
S
G
U
I
U
E
U
M
A
R
T
I
L
R
I
I
S
C
F
E
B
R
E
R
L
N
R
O
V
I
R
A
L
B
G
T
E
S
O
P
L
E
L
A
L
E
C
R
P
A
R
R
A
A
O
L
I
V
E
R
L
P
X
L
A
B
E
M
A
I
A
N
S
F
R
A
E
S
U
N
O
P
U
A
N
O
R
O
J
T
E
C
T
T
E
B
D
A
C
M
M
R
B
A
T
N
R
G
E
E
G
R
M
L
E
A
A
H
B
B
U
I
J
T
A
R
O
N
G
I
R
E
O
G
R
I
E
R
A
A
A
G
N
L
F
A
S
R
N
A
I
J
L
E
N
C
S
U
S
R
B
U
E
E
R
T
S
E
V
E
R
N
L
A
I
R
E
V
E
T
S
E
T
E
S
C
R
I
G
A
G
U
T
.
A
A
E
M
E
S
T
R
E
A
A
L
H
C
R
O
T
S
E
F
D
G
I
S
S
E
N
A
N
Y
N
R
O
C
A
D
E
L
S
B
O
F
A
R
U
L
L
E
S
P
N
L
A
F
Y
O
U
N
L
S
M
R
E
S
O
B
L
R
A
D
A
M
E
N
G
U
A
L
I
T
I
T
O
S
O
U
A
C
R
A
M
A
L
C
A
P
R
N
A
B
A
L
E
V
A
L
O
R
G
U
M
R
F
E
R
R
E
R
M
.
I
S
A
Z
I
L
H
O
T
I
O
D
N
A
R
G
E
A
A
G
U
I
L
O
A
N
S
F
R
E
L
I
C
R
E
V
O
B
S
I
H
C
N
A
S
I
T
A
L
C
O
V
E
R
A
T
S
.



I si Patrick Süskind amb una sinestèsia odorosa i visual ens convidava a olorar el seu perfum en el riu mític i remorós del poeta Vergés, nosaltres us deixem oir els versos de Vergés amb una visió magnífica del seu “Maig d’amor” pels carrers tortosins, mentre descobriu Llull, Labèrnia, Moll, Mestre, Alcover i Fabra ben viu:  


Són certes les paraules que vam dir-nos, 
certa la primavera del teu cos 
I cert l’espill d’amor dels teus ulls negres. 

Suau plovia sobre el bosc tendríssim 
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols. 

D’aquí a molts anys potser recordaràs 
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim. 
I et pujarà a la gola una dolçor 
com una immensa mel, com una música. 
La mateixa dolçor que ara jo sento 
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

Podeu trobar altres entrades relacionades amb LINGÜISTES PEL CARRER, totes amb la coautoria d'Àngela Buj Alfara, a