diumenge, 5 de novembre de 2017

FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS A MADRID, EL RETIRO

En l'anterior entrada, FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS a Barcelona, fèiem constar el nostre rebuig a l'article 155 i apuntàvem alguns articles de la Constitució del 78 que s'obvien sense cap reivindicació https://goo.gl/tFHvVM. En aquesta ocasió volem mostrar unes imatges sobre FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS a Madrid, a el Retiro. Potser ha estat la identificació de Madrid amb el Gobierno, amb el PP, amb la prepotència, amb presons i tribunals, amb els retalls que patim els catalanoparlants i amb tantes coses negatives, que oblidem que hi viuen milers i milers de persones que s'estimen també la llibertat, que entenen la plurinacionalitat de l'estat i saben del plurilingüisme. Potser els tòpics maten el diàleg. Madrid no és el Gobierno del PP, tot i que la sembra de centralisme que ha patit durant segles li atorga l'antipatia de molts 'perifèrics'.
I, després d'aquesta excusa, volia parlar-vos del parc, el Retiro, com un dels indrets més adients a la captació de fotògrafs fotografiats. Si us fixeu en la imatge de portada, captada al poc d'entrar-hi, sembla estar amanida per fer un muntatge estatuari i teatral, un manenking challenge d'eixos. Al final d'aquesta entrada podreu vore la foto sencera, que no fa més que augmentar, també per a la fotografia, la presència dels mòbils, aparells que, com ara els braços o el mateix nas, ja formen part de l'ésser humà. En la segona fotografia veiem dues escenes ben lligades als temes exposats.

I encara més en aquesta tercera, on potser jo haja estat el 'fotògraf fotografiat'. Fixem-nos que, a més de la fotògrafa 'amb càmera', veiem una família on, com ja és habitual, no parlen sinó que es fan companyia; cadascú amb el seu aparell i, oh miracle!, un és de paper.

Les columnes del Monumento a Alfonso XII són un lloc, espai escènic, que permet la fotografia en contrapicat. 

Com hagueren xalat els alumnes d'audiovisuals! Haurem de dedicar-los, per la varietat formal que van aconseguir, més d'una entrada en aquest calaix de fotògrafs fotografiats.


I és tanta la gent que aprofita aquests espais per a 'fer-se fotos' que, sovint, mentre captàvem una mostra, en trobàvem un altra en segon pla (fixeu-vos-hi).





Els 'músics pel carrer' són un altra dèria sobre la qual caldrà tornar. En aquest cas, però, ens val per mostrar-vos un exemple de selfie melòdic.



Des que entrem al parc, qualsevol motiu escultòric, com aquest dedicat a Jacinto Benavente, i, més sovint, el mateix paisatge que ofereix el disseny dels seus jardins aprofita com a fons del retrat.





La casualitat fa que, de vegades, puguem trobar un cert paral·lelisme entre natura i humanitat... Com aquest tall de fitoperruqueria cerebral.




Hi ha replaces, espais que ofereixen un fons panoràmic, on la quantitat de fotògrafs i gent retratada permet jugar a endevinar qui fotografia a qui.

El Estanque Grande, estany que com el de Banyoles permet el rem, és un dels indrets més fotografiats del parc i no resulta difícil trobar-hi varietats formals del retrat.
Un primeríssim primer pla amb el llac de fons; un selfie per a certificar la presència... o una innovació que desconeixíem: tot un autoretrat realitzat amb un trípode i una tauleta.


I mentre les amigues cerquen un indret adient al record...




retrobem la primera fotografia amb un angle més obert... i més aparells.

dissabte, 28 d’octubre de 2017

"LINGÜISTES PEL CARRER" A ALMASSORA. AULA DE LLENGUA

L'aprofitament que els alumnes van traure de l'exposició "Lingüistes pel carrer" ens ha omplit de ganes de seguir mostrant la riquesa que ens regalen els catorze cartells que la conformen. A Almassora, per primera vegada, hem pogut transformar l'exposició en una espai d'ensenyament i oferir als escolars una mostra del material didàctic que, sens dubte, hem d'ampliar per tal d'exprémer les moltes possibilitats que brinden aquests pòsters tan ben dissenyats per Òscar Bagur 
Diana Belliure, regidora de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Almassora, va inaugurar l'exposició. L'acompanyaven l'alcadessa Merche Galí, que va tancar l'acte, i d'altres regidors de la corporació municipal.  


Nosaltres vam poder explicar els objectius del projectes i les dades que hem anat recollint d'arreu del nostre domini lingüístic, alhora que destacàvem i agraíem el fet que, tot i les diverses exposicions que ja hem realitzat, per primera vegada ens acollia un ajuntament.




Va ser, però, aquest darrer divendres quan la recepció de diferents grups d'ESO i Batxillerat dels dos instituts d'Almassora donava un nou sentit a l'exposició, esdevinguda aula de llengua.







Alumnes de l'IES Àlvaro Falomir i de l'IES de la Vila-roja van seguir atentament l'explicació del projecte i van poder formular preguntes, com ara sobre la poca presència de dones lingüistes en les plaques dels carrers. 





Com ja vam fer a https://goo.gl/XTFZ2B vam recordar Rosalina Poch, d'Igualada, i la presència actual de moltes lingüistes, gramàtiques i lexicògrafes al si de les nostres universitats. 

També vam aprofitar per recordar el valor dels topònims com a notaris del passat d'un poble i la importància de la retolació de nous carrers amb els noms de lloc que ja hi havia en eixos indrets, ara tapats per l'asfalt, per tal de no oblidar la història. 


En acabar les explicacions, l'alumnat va poder omplir una 'sopa de lletres' on apareixen els 54 lingüistes que troben retolacions als nostres carrers. 

Aquest joc d'observació ja el vam penjar en l'entrada dedicada a Tortosa https://goo.gl/FiPHiq






Un regal afegit a aquesta jornada, on vam retrobar per unes hores l'ensenyament, va ser la visita de companyes del nostre institut. Gràcies.

Recordem que podeu consultar l'agenda d'exposicions a https://goo.gl/LTmKwk 
També podeu sol·licitar que vaja al vostre poble jbsensegel@gmail.com

diumenge, 22 d’octubre de 2017

FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS A BARCELONA, a.155

...i fer-se un autorretrat des dels Tres Turons, amb Barcelona al fons
Ja fa temps que em delia per mostrar-vos fotògrafs fotografiats a Barcelona, però va passar allò de l'atemptat de les Rambles i vam guardar-ho al calaix de les coses estimades. 
Foto de família al Fòrum. 1... i
I ara potser no siga el millor moment... O sí, perquè cal reivindicar tot el que tinga a vore amb un poble que, tot i les garrotades, no ha deixat de construir-se una volguda llibertat.
I més que el 155 ens haguera agradat que alguna vegada se'n recordaren de l'article 3.3. Eixe que diu "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció" i aquell altre, el 145.2, "Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en què les comunitats autònomes podran celebrar convenis entre elles per tal d’acomplir i prestar serveis que els siguin propis". Seguim després...
Foto de família al Fòrum. 2

En aquesta entrada podrem vore diversos moments en què hem captat algú fent o fent-se una fotografia per Barcelona, amb diferents maneres d'aconseguir un autorretrat. 
Si en la foto de portada descobríem una forma prou recent, el selfie amb pal, en les dos següents recordem l'opció 'automàtica' que ofereixen la majoria de maquinetes, digitals o analògiques.


Exposició de Vivian Maier a la Fundació Foto Colectània
La imatge de l'esquerra és una mostra de 'fotògrafa fotografiada per una fotògrafa que jo vaig fotografiar'. La noia em va permetre retratar-la mentre ella feia el mateix amb Vivian Maier, fotògrafa americana portada al cinema que ja ens va servir com a portada de l'entrada 'cinema i fotografia' https://goo.gl/ednhzQ
Fins ara hem dedicat unes quantes entrades al facebook sobre fotògrafs fotografiats, 7 publicacions que, amb el temps, reproduirem ací, a Imatgies, perquè diversos amics ens han advertit que els agradava la idea, però que no tenien això del feix... 
Kylie Minogue i el fals fotògraf fotografiat

Tornem a Barcelona, on no és estrany trobar algun personatge famós, com ara aquest, del qual en desconeixa la fama. Aquell 23 d'abril de 2009 les alumnes es van burlar perquè no coneixia Kylie Minogue. Resulta que, a la casa Batlló,  hi havia una festa de la casa Tous, marca que també desconeixia, "la de l'osset, home!". 
La cosa és que era una festa 'anys vint', com veieu en l'altra imatge on semblen desfilar personatges d'aquella "Vida privada" de Segarra. 
Ho vam prendre com un homenatge a la Diada de Sant Jordi i del Llibre i vam captar el fotògraf, el qual ens va confessar que la càmera, ves per on, no tenia rodet. 





A la Plaça de Catalunya
I tornant als articles oblidats em pregunte: En quina democràcia no es pot veure la televisió, ni sentir la ràdio dels veïns de dalt on s'expressen en una modalitat d'eixes que diu la Constitució? I ja han passat uns quants anys en què no podem veure TV3, televisió que serà intervinguda, tot i que, segons el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, ha tractat amb més neutralitat que no TVE el passat 1-O.




I si la plaça de Catalunya és un espai de retrobaments i adient a la fotografia del turista, la Casa Milà és un altre punt de Barcelona on sempre trobem mans alçades amb l'objectiu guaitant sobre la Pedrera.




O Els Quatre Gats, restaurant fotografiat per dins i per fora, que ens du a la Barcelona del Modernisme quan aquesta cerveseria-cabaret era lloc habitual de Santiago Rusiñol, de Ramon Casas, d'Enric Granados..., espai de lectures poètiques o d'exposicions del mateix Picasso.



Barcelona és una reivindicació del carrer que tots tenim al magí. 
També els parcs i les escultures que els ornen aprofiten com a marc per a la fotografia. 
No ens serà difícil trobar-nos, pel carrer, sessions fotogràfiques i cinematogràfiques de qualque boda. 
Autorretrats a l'espill dels sostre, al Moll de la Fusta





I quan encara el món no tenia més mòbils que persones, quan encara no hi havia el selfie, l'observació de l'entorn trobava la solució a l'autorretrat.


Com aquestes xiques que s'emmirallen en el sostre espillat del Maremàgnum, allà pel mateix moll de la Fusta on el sol de Salvat-Papasseit s'emmirallà de tota cosa feta.




Després d'un espectacle coral, al Mercat de les Flors

Si destacàvem de Barcelona el fet reivindicatiu de la gent als seus carrers, també el quefer col·lectiu defineix un poble. Les activitats corals, com ara aquesta que es va celebrar al Mercat de les Flors i que mereixia el record que es fixa amb la fotografia. 



Castellers a les festes de Gràcia

Quants fotògrafs fotografiats!



Potser aquestes dos imatges repleguen moltes de les coses que hem dit fins ara.  

Si Barcelona reivindica el carrer, la plaça és l'àgora de tot un esforç com a poble. Els castellers són l'objectiu de desenes de càmeres i centenars de mòbils... 

Fotògrafa a la plaça Reial, amb el sòl lluent de pluja... Catarsi final. Tampoc cal dir més.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

VISITEM L'EXPOSICIÓ "LINGÜISTES PEL CARRER"

Premeu l'enllaç i podreu accedir a la informació que ofereix cada punt del mapa, lloc on hem portat l'exposició (verd) i on és previst de dur-la (taronja).
Ja hem estat a Valls (l'Alt Camp), Elda (el Baix Vinalopó), Tortosa (el Baix Ebre), Rossell i Vinaròs (el Baix Maestrat), Castelló (la Plana Alta), Benassal (l'Alt Maestrat) i València (l'Horta). 
Serem a Almassora (la Plana Alta) del 16 al 29 d'octubre, a Vila-real (la Plana Baixa) del 20 de novembre a l'1 de desembre, i a Manresa (el Bages) a l'abril de 2018

Si voleu portar-la al vostre poble (ajuntament, biblioteca, institut, centre cultural...) contacteu amb nosaltres jbsensegel@gmail.com