dissabte, 21 d’abril de 2018

ENDEVINALLA DICTADA PER NATURA

Núvia, a l'abril
              Per sant Joan,
                                     promesa de robins
S'orna amb citrons o ravanell, margarides de llibertat i roselles amagades
I algunes classes més primerenques ja mostren el fruit, encara verd

Per saber-ne més i vore'n els robins: 
i

dimecres, 11 d’abril de 2018

LINGÜISTES AL RECERCAT 2018 (Manresa)













Els propers dies 13, 14 i 15 d'abril, Manresa celebra el Recercat, Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana que, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius:











- Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals. 
- Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
-Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
-Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.



Amb les seues consecutives edicions, el RECERCAT s’ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

En aquest enllaç podeu trobar tota la programació repartida en diversos espais de la ciutat del Bages.
Jornada de cultura i recerca local. Institut Ramon Muntaner

"Lingüistes pel carrer" ja té el seu espai a la Biblioteca del Casino, l'edifici que veieu a la portada i que destaquem en algunes d'aquestes fotografies. Conté una moderníssima i concorreguda biblioteca.
Afegim les anterior edicions:
I Recercat (Esparreguera, 21/05/2005)
II Recercat (Amposta, 6/05/2006)
III Recercat (Lleida, 21/04/2007)
IV Recercat (Perpinyà, 17/05/2008)
V Recercat (Figueres, 16-17/05/2009)
VI Recercat (Badalona, 22-23/05/2010)
VII Recercat (Escaldes-Engordany, 14-15 maig 2011)
VIII Recercat (Tarragona, 12-13/05/2012)
IX Recercat (Ripoll, 27-28/04/2013)
X Recercat (Barcelona, 10-11/05/2014)
XI Recercat (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de maig de 2015)
XII Recercat (Vic, 29, 30 d'abril i 1 de maig de 2016)
XIII Recercat (Reus, 28, 29 i 30 d'abril de 2017)
XIV Edició- Manresa 13, 14 i 15 d'abril 

ELS CARRERS DELS NOSTRES LINGÜISTES AL BAGES

Avinyó: carrer de Pompeu Fabra
Callús: carrer de Pompeu Fabra
Cardona: passatge de Joan Coromines i carrer de Pompeu Fabra
Manresa: carrer de Pompeu Fabra i carrer de Ramon Llull
Navarcles: carrer de Pompeu Fabra
Sallent: avinguda de Pompeu Fabra i carrer de Milà i Fontanals
Sant Fruitós de Bages: carrer Pompeu Fabra i carrer d'en Ramon Llull
Sant Joan de Vilatorrada: carrer Pompeu Fabra
Sant Vicenç de Castellet: carrer de Pompeu Fabra
Santpedor: carrer Pompeu Fabra i carrer de Ramon Llull
Súria: passatge de Pompeu Fabra i carrer de Pompeu Fabra





Aquest cop els nostres lingüistes han viatjat fins a la capital del Bages (i el nostre col·lega no s’està de dir “vages on vages”, tot emulant el present, subjuntiu, viatger) i no per a administrar cops en un poble de bona gent com Callús o Sant Joan de Vilatorrada, sinó per a mostrar la veu suau i acollidora de la llengua en l’obra dels lingüistes. 
Passejar pels carrers d’Avinyó, Sant Fruitós, Sallent, Sant Vicenç, Santpedor, Cardona o Súria ens ompli de noms com Pompeu Fabra Poch, Manuel Milà i Fontanals, Ramon Llull o Joan Coromines Vigneaux. 
En els paisatges que ens guien fins allí, els ulls s’ameren de groc. En els camps, els citrons destaquen sobre un verd tendre de pluja que vol, amb el clam dels camps, oferir una primavera d’entesa i fertilitat. 
L’última vegada que vam ser a Manresa hi calava un gèlid fred, amb rosada i punts de gel a la carretera, ara hem vist una Manresa estesa de canvi primaveral i ens han acompanyat també les flors arquitectòniques de l’edifici que acull l’exposició. 
Hem descobert una Manresa artística i llegidora en les diverses sales de la Biblioteca del Casino i la seua gent ens ha obert les portes per a poder, entre tots, divulgar i eixamplar les llegidores obres sobre la llengua, sobre el català. Quan retratàvem els carrers de Súria, curiosament, més d’una travessia que al carrer hi confluïa, també el nom de Fabra hi tornàvem a trobar. 
També pensàvem, anant cap allà, en la història d’aquell pescador de Súria, que un dia en una classe d’adults vam treballar. En un dels barris de la ciutat imperial, de Tarraco ens toca parlar, hi havia un llibre que explicava aquell pescador que, sense mar, pescava i era una història que va arribar a engrescar a més d’un que s’hi va trobar. 
Alumnes d’Astúries, d’Andalusia que sabedors que en una altra llengua podien pensar, sense dubtar, a classes de llengua es van apuntar. I a la mestra sempre li havia restat el nom al cap, «Súria, on deu estar?». I, vet aquí, que amb Fabra la vam descobrir.

I, en tornar, el cel ens ho va contar:
"Montserrat emboirada 
a l'endemà eixuta o banyada"


dijous, 29 de març de 2018

JORNADA D'ONOMÀSTICA DE LES TERRES DE PENYAGOLOSA. PROGRAMA I INSCRIPCIÓ


Ja tenim la programació, la fitxa d'inscripció i el reconeixement del CEFIRE i de la UJI.
Podeu fer-ne una ullada, però millor ho veureu al web de la Societat d'Onomàstica
 
 
 Ja podeu inscriure-vos-hi fins el 20 d'abril
 







divendres, 23 de març de 2018

LA RUTA FABRA DE BARCELONA

El propassat dimecres, 21 de març, vam ser convidats per David Paloma i Mònica Motserrat per realitzar la Ruta Fabra a Barcelona, iniciativa de la UPF i l'IEC. Enguany celebrem el 150è aniversari del naixement del lingüista i el centenari de la seua gramàtica.
També, com veurem en properes entrades, "Lingüistes pel carrer" s'afegeix a la commemoració fabriana.
La ruta recorre diversos espais de Barcelona, com ara  el carrer de les Moles on va viure uns anys o la seu de l'antic Institut d'Estudis Catalans, indrets relacionats amb aquell enginyer carregat de seny i artífex de l'ortografia moderna de la nostra llengua.



Mònica Motserrat ens va anar explicant fragments de la biografia de Pompeu Fabra alhora que recorríem espais ben significatius per a l'obra fabriana, com el Centre Excursionista de Catalunya o aquest recer silenciós de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, situada al Palau Requesens, que també observem a la fotografia de la portada. 




Després de dues parades més i ramblejar un poc, el carrer de l'Hospital ens va dur a la seu actual de l'Institut d'Estudis Catalans, cor del quefer lingüístic de tants estudiosos de la seua Secció Filològica com el professor Brauli Montoya, l'amic Vicent Pitarch  o el nostre company de la Societat d'Onomàstica Albert Turull. 




A l'enllaç
, amb la seua presidenta M.Teresa Cabré al bell mig, trobareu cares ben conegudes que segueixen fidels a una de les màximes del gran filòleg que vam llegir a l'Espai Fabra: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança". 







I aplegats que foren els dos grups de la Ruta Fabra, ben guiats per Mònica Montserrat i David Paloma, van poder gaudir d'un antic audiovisual de l'enyorada TV3 que reunia els néts més nets d'aquell lingüista que va haver de partir un dia crític i morir a Prada de Conflent. 

Amb la facilitat que atorguen les noves tecnologies dels mòbils, els alumnes dels grups vinguts de Sant Fruitós del Bages, després de fer un homenatge a la creativitat onomàstica,  vam poder respondre deu qüestions extretes de l'atenta observació del documental "El meu avi". 

Més amunt, a Gràcia, on va nàixer Pompeu Fabra, hi ha una avinguda dedicada al 'gramàtic i lexicògraf', les dues tasques esperançades que guien el projecte "Lingüistes pel carrer".





També a Sant Fruitós de Bages i ben prop de l'institut d'aquests alumnes, com a més de 250 pobles del Principat, de les Illes, Andorra i la Catalunya francesa, trobem carrers, places, avingudes, passatges, parcs... dedicats al filòleg.


Nosaltres hi vam ser i en donem testimoni. I al Bages, com veiem en els punts blaus al mapa de "Lingüistes pel carrer" , trobem carrers de Pompeu Fabra a molts pobles; també al de Josep Guardiola (Santpedor).

divendres, 16 de març de 2018

LINGÜISTES PER L'ASSEGADOR A ALACANT, UA


Convidats pels professors Brauli Montoya i Maribel Guardiola vam acudir a la Universitat d'Alacant. A l'antic edifici d'Educació, amb l'ajut de Javier Paricio, vam instal·lar l'exposició que romandrà fins el proper dia 28. 
Abans de la inauguració encara vam tindre temps de voltar per un Campus preciós, d'espais oberts acomboiats per arbres, amb edificacions de poca alçada i el record del pas d'un assegador, ample camí per als futurs lingüistes. Temps fa temps hi havia un quarter militar i aeròdrom que encara manté diversos pavellons i l'antiga torre de control. 
Alumnes de Filologia Catalana ens van escoltar interessats per una temàtica que els resultava ben propera.

Els lingüistes a les comarques del sud
Al Campello. També hi trobem Sanchis i  Fenollar
En el total de 141 pobles de les comarques d’Alacant, localitzem només 30 poblacions amb carrers dedicats a lingüistes, quantitat que representa el 21,2% del total de tots els pobles d’Alacant. Els autors representats en són 9 més una institució. Aquest nomenclàtor apareix en 48 carrers i un parc.  
A Benimarfull, poble natal de Lluís Fullana
Els nou autors reconeguts són: Bernat Fenollar, Francesc Ferrer Pastor, Lluís Fullana, Ramon Llull, Gregori Maians i Císcar, Joaquim Martí Gadea, Carles Salvador Gimeno, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor i Vives. Quatre d’aquests lingüistes són originaris de pobles alacantins i troben reconeixement en les seues poblacions: Bernat Fenollar té un carrer a Penàguila (l'Alcoià), Lluís Fullana té carrer i parc a Benimarfull (el Comtat), Joaquim Martí Gadea té una plaça a Balones (el Comtat) i Enric Valor i Vives té una glorieta a Castalla (l’Alcoià). 
A Castalla, l'únic Llull d'aquestes comarques
Altrament, també apareix la casuística de carrers muts, en el sentit que no es localitza la placa que els determina. Aquesta casuística l’hem trobada al Campello, amb el cèntric carrer de Bernat Fenollar; a Crevillent, amb el carrer Manuel Sanchis Guarner; a Dénia, a la plaça Enric Valor; a Mutxamel, amb tota una avinguda Enric Valor projectada però encara o urbanitzada o també a la Romana amb el carrer Enric Valor. 
A Sagra, a més de Sanchis i Valor, Ferrer Pastor 
Per tot això, també podríem dir que si bé, en els nomenclàtors estudiats hi són aquestes vies, la inexistència de les plaques corresponents fa que dels 48 inicials, en realitat, se’n visibilitzen 43. Les poblacions que tenen més carrers amb aquesta presència d’estudiosos de la llengua són: Muro d’Alcoi (el Comtat), amb 4 i amb 3 Mutxamel (l’Alacantí), el Campello (l’Alacantí) i Sagra (la Marina Alta). D’aquestes tres, el Campello té dos carrers de lingüistes i un dedicat a les Normes de Castelló, fet que comparteix amb  l’Alcúdia de Crespins (la Costera) i la plaça a Castelló de la Plana (la Plana Alta). 
A Petrer, "filòleg" Sanchis Guarner
En altres ocasions, però, els nostres lingüistes s’acompanyen d’altres personatges rellevants en el mon de les lletres i apareixen en tot un camp semàntic d’escriptors, per exemple. La ubicació, com queda reflectida en l’exposició, se situa des d’un merescut nucli urbà a una perifèria o polígon industrial més extern. La informació complementària de les plaques és ben escassa, només un Bernat Fenollar, a Alcoi, porta el complement de “Poeta 1435-1527”, informació que només trobem en una de les dos plaques del carrer. També, a Balones se’ns informa que Martí Gadea fou escriptor i poeta, això sí, escrit en castellà. 
A Penàguila, poble natal de Bernat Fenollar
Manuel Sanchis Guarner, apareix com a lingüista i historiador i les dates biogràfiques 1911-1981. Petrer aporta la dedicació a la llengua de Sanchis Guarner amb “Filòleg”, a la placa,  i també com a “Professor” es recull a Muro d’Alcoi. També, Enric Valor i Vives compta amb “Escriptor” a Castalla i a Monòver.
 I, finalment, Penàguila ens fa sabedors en una placa la següent dedicatòria al Poeta Mossen Bernat Fenollar (sic) “PENÁGUILA A LINSIGNE FILL EN EL V CENTENARI DEL PRIMER LLIBRE IMPRÉS 1474-1974”. Una altra curiositat que podem afegir és la denominació de Ramon Llull, com Raimon Llull, a Castalla, alhora que podem dir que és l’únic poble que arreplega el savi de Miramar en els seus carrers.
A Pedreguer, a més de Valor, Carles Salvador
Els lingüistes recollits representen la tònica observada al País Valencià de l’aparició predominant de lingüistes valencians, amb un excepcional Joan Coromines, en dos altres punts del país (Ontinyent i Bellreguard), i el clàssic Ramon Llull. Hi són, per tant, en general, absents noms catalans o balears emblemàtics com Pompeu Fabra o Mn. Antoni M. Alcover.  
Alacant recull només un carrer, en una zona perifèrica, dedicat a Enric Valor i Vives. Pensem que l’adverbi no és gratuït i ens situa, comparativament, la ciutat respecte les altres grans poblacions del domini lingüístic (València, Palma, Barcelona) en un punt molt allunyat de representació cultural dels estudiosos de la llengua. 
A Mutxamel, en una de les urbanitzacions
La interpretació sociolingüística que se’n deriva reflecteix la consideració social que la llengua rep en aquestes terres meridionals. Amb tot, la representació dels 48 lingüistes es reparteix entre totes les comarques alacantines, ja que totes en tenen algun. L’Alacantí en recull 7; la Marina Alta, 6; l’Alcoià, el Comtat i el Vinalopó Mitjà, 4; la Marina Baixa, 3; el Baix Vinalopó, 2 i el Baix Segura, 1.
A Balones, poble natal de Martí Gadea
Les poblacions que representen els Lingüistes pel carrer en aquest territori són:  Alacant (Valor), Alcoi (Fenollar), Alfàs del Pi (Valor); Balones (Martí Gadea), Banyeres de Mariola (Valor), Benimarfull (Fullana), Benissa (Sanchis, Valor); el Campello (Normes de Castelló, Fenollar, Sanchis), Callosa d’en Sarrià (Valor), Castalla (Llull, Valor), Cocentaina (Fullana, Valor), Crevillent (Sanchis); Dénia (Sanchis Guarner); Elx (Valor);  Finestrat (Valor); Guardamar del Segura (Sanchis); Monòver (Valor),  Muro d’Alcoi (Fenollar, Fullana, Sanchis, Valor), Mutxamel (Fenollar, Maians, Valor); Ondara (Sanchis, Valor); Pedreguer (Salvador, Valor), Penàguila (Fenollar), Petrer (Sanchis Guarner, Valor), el Pinós (Sanchis); la Romana (Valor); Sagra (Ferrer, Sanchis, Valor), Sant Joan d’Alacant (Sanchis, Valor), Sant Vicent del Raspeig (Valor); Xàbia (Sanchis, Valor), Xixona (Valor).  
A Castalla, poble natal d'Enric Valor

Enric Valor i Vives és l’autor més present a les vies urbanes de les comarques d’Alacant, amb 22 carrers, possiblement, la seua presència no siga estrictament filològica, sinó també literària. Seguidament hi és Manuel Sanchis Guarner amb 12 registres. Bernat Fenollar apareix en 5 carrers. Lluís Fullana apareix en 4 ocasions, incloent-hi un parc. La resta: Llull, Ferrer Pastor, Maians, Martí Gadea, Salvador i les Normes de Castelló es resignen a un únic lloc en totes les comarques més meridionals. 

En la inauguració, a més del nostre amfitrió Brauli Montoya, vam comptar amb d'altres professors de la Facultat de Filologia, com ara els també acadèmics Maribel Guardiola i Josep Martines o el doctor Hèctor Càmara.
Sens dubte, però, allò que més ens va agradar va ser l'interès mostrat pels alumnes en preguntar-nos sobre qüestions de l'exposició o d'altres aspectes toponímics més generals. També, el fet que algú, com David Garcia (membre de l'associació cultural Tastaolletes, de Sella), s'interessara per la possibilitat de portar l'exposició al seu poble.
Sobre una de les qüestions, la presència-absència de la preposició en molts cartells i els aclariments que en va fer el professor Martines, afegim un enllaç il·lustratiu.

I l'exposició, ens ho ha comentat l'amic Brauli Montoya, segueix rebent visites, alguna ben il·lustre, com la de Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, que es va interessar, com no, per l'absència de dones lingüistes, qüestió que va estar aclarida pel professor Montoya en mostrar-li la placa de Rosalina Poch.