dilluns, 30 de juny de 2014

ELS PORTS, DESTÍ TURÍSTIC. Toponímia desorientada

Fa uns dies, l'amic Ferran Guardiola i jo mateix vam xalar per terres dels Ports. Vam eixir de l'Anglesola i per Portell i Cinctorres feiem cap a Morella. Amants tots dos de la toponímia ens va alegrar trobar un cartell il·lustratiu amb el bateig d'allò que, suposàvem, teníem al davant.

La cura toponímica no és un costum massa extés i, així, el pla d'en Balaguer havia estat retolat com a Embalague, transcripció quasi fonètica si hagueren tingut a bé posar l'accent /embalagé/

Passada la lloma Solta, ja sense el rítmic i llandós acompanyament dels voladorets, vam contemplar, tot mirant cap a l'Aragó, aquesta meravella informativa. Abans, però, Ferran em va acomboiar "Davant tenim el cerro Martín, allà baix el riu de la Cuba i més al nord la Mata... i aquell és el mas de les Monges" La informació de qui ha voltat aquestos termes recollint els topònims, salvant els mots, era precisa i preciosa. Però, heus ací, cap dels noms que el meu amic anunciava es trobava en aquell cartell magnífic, fixat a un preciós faristol de pedra seca, un púlpit des d'on cantar els noms dels llocs.

"Assegador de Portell al Pla de Ramones, Roca Parda, Portell, rambla Celumbres, Serra Simona, Tossal de la Nevereta, El Picaio, Penyagolosa, Els Montllats..." tot de topònims que teníem a l'espatla. I la foto, la foto que res tenia a veure amb el que veiem, res de les terres d'Aragó... ponent era llevant. Un Vosté està ací ens ho va aclarir, perquè nosaltre no erem allí:
Pos sí, el cartell amb pedestal de pedra seca estava a un quilòmetre d'on hauria d'ésser i en el sentit contrari. La toponímia desorientada i nosaltres sense comprendre com ningú no se n'havia adonat de la malesa, o, vés a saber,... Una vegada posat... Qualsevol admet l'errada! 
Pocs aniran a veure-ho, però fa vergonya.

dijous, 26 de juny de 2014

CARRERS (10) ELS GENÈRICS-3 I TAUTOLOGIES

La Rambla, Mallorca

Els genèrics urbans ens han donat tres entrades: Genèrics-1  http://goo.gl/71SbkU  atzucac, avinguda, baixada, calçada, carrer, carrera, carreró, carreronet, cobert, cobertís, costera, costereta, davallada, escaleta, glorieta, muntada;  Genèrics-2  http://goo.gl/xVrWHm  pas, passatge, passeig, passejada, pati, plaça, placeta i pujada i, avui, Genèrics-3, racó, rambla, raval, replaceta, riera, ronda, senda, torrent, travessera, travessia, via i volta. A més, completem aquesta darrera entrada referida als genèrics dels carrers amb tautologies urbanes, com ara carrer del Carreró. Sobre les tautologies toponímiques ja vam dedicar http://goo.gl/OAhd9u
Recordem que cada nou genèric és definit a partir del DIEC2 o del DNV.

R
Racó. Ja en el 2017, en cercar carrer de lingüistes, hem pogut afegir aquest genèric poc usual a les plaques dels carrers, tot i que troba exemples com a topònim urbà d'indrets ben concrets; la la Raconada (Almassora) és un espai d'un carrer que retranqueja i no segueix la línia de façana de tot el carrer.
Racó Enric Valora Picanya

Rambla. Passeig d'una població. Passeig fet al llit d'una antiga rambla o riera.   la Rambla, a Ciutat de Mallorca, com veiem en el següent cartell és coincident amb la segona accepció.
A més de la coincidència de l'aplec dels dos carrers, també a Mallorca trobàvem aquell torrent de sa Riera explicat a les tautologies. http://goo.gl/OAhd9u

Les Rambles, sens dubte el carrer més emblemàtic de Barcelona. 


En plural perquè hi trobem un seguit de rambles: rambla de Canaletes (vora la font d'on pren el nom),  rambla dels Estudis (per l'Estudi General o Universitat, suprimida per Felip V), rambla de les Flors (l'únic lloc on es venien flors al segle XIX), rambla del Centre o de Caputxins (pel convent) i rambla de Santa Mònica (parròquia) ja vora el port.


També a Barcelona, a Gràcia, aquesta rambla de Prat, que no és 'del' Prat sinó d'un senyor, Joaquim de Prat.

RavalPart d'una població que està o havia estat extramurs. Barri situat als afores. 
No es tracta de cap tipificació clara de via urbana, però són molts els carrers que n'han pres el nom, tot substituint carrer del Raval de... Possiblemet quan el raval queda reduït a un sol carrer. Ja en parlàvem a http://goo.gl/nWJSJH 

La raval de Santa Llúcia (Xert), femení

Raval de Sant Joan (Vistabella del Maestrat) masculí.

Replaça. Variant de plaça que sol mostrar-se amb el diminutiu, replaceta.
Replaceta dels Sants MetgesSant Cosme i Sant Damià, de Novelda. Col·laboració de l'amic Ventura Castellvell. 

Riera. Imaginem que 'riera', com 'rambla' i 'torrent', i més prop, barranc,  han esdevingut carrers situats damunt antics cursos intermitents d'aigua.
 La riera d'Escuder és un carrer de Sants que ens ha tramés la corresponsal a Barcelona, Elvira Safont. Ca n'Escuder era una antiga casa de pagés d'aquesta zona.

Ronda. Via de circulació que volta totalment o parcialment una població, tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.


La ronda del Remei volta parcialment el poble d'Alcanar per ponent, al temps que ens porta a l'ermita d'aquest poble del Montsià. (foto d'Àngela Buj)

A Barcelona Sant Antoni té de tot, o quasi, raval, travessia i ronda de Sant Antoni. (foto d'Elvira safont) 

Senda.  Sendera, camí estret per a vianants. No apareix en cap dels diccionaris com a via urbana però, com ja ens comentava Antoni Garcia Osuna amb el terme carrera, el creixement de les grans ciutats ocupen espais rurals i fan seus els genèrics del camp. Potser, rambla, riera i torrent, com a genèrics urbans, caldria entendre'ls així.
"La senda de l'Aire venia des d'Alboraia per juntar-se prop del pont de la Trinitat" (foto i aportació de Garcia Osuna)

"La senda de la Capelleta, dins del barri de la Malva-rosa" També Garcia Osuna ens parla de la senda d'Orriols.


Torrent.Ni el DNV ni el DIEC2 contemplen cap accepció urbana de torrent, sinònim de riera, barranc i rambla. Només aquesta darrera, però, ha pres la significació urbana semblant a passeig.
 Aquest torrent de Can Mantega es troba al barri de Sants, també a Barcelona (foto d'Elvira Safont)

Travessera. Carrer transversal a altres dos en el casc urbà d'una població. Carrer que travessa un barri.
A Bocairent, la travessera de l'Abadia

La travessera de Gràcia, a Barcelona, sí que sembla travessar el barri, com ho defineix el DIEC (foto d'Elvira Safont)

Travessia. Carrer travesser, especialment entre dos més importants. Tot i la subtilesa que diferencia travessia i travessera, sovint coincideixen en la descripció, com també travessa i travesseret, altres variants que afegirem.

La travessia de Sant Cristòfol, a Atzeneta del Maestrat, uneix els carrers de Loreto i les Useres. 

A Gràcia, on ja trobàvem la travessera que creua el barri, ens apareix aquesta travessia de Sant Antoni.

La Diagonal, el Paral.lel, la Meridiana... i tantes vies a l'Eixample barceloní. la foto correspon a una de les maquetes d'aquell Fòrum

Via. Camí d'una certa amplària i importància (DIEC) Calçada construïda per a la circulació rodada (DNV)

 
La via Laietana fou construïda el 1879 per comunicar ràpidament l'Eixample amb el port de Barcelona.(foto d'Albert Bernat)

A Cornellà, aquesta via d'Enllaç sembla definir amb l'especificatiu la funció de la via.(foto d'Elvira)

Amb els seus 8 quilòmetres, la Gran Via de les Corts Catalanes és el carrer més llarg de l'Estat. De punta a punta de Barcelona, des de l'Hospitalet de Llobregat al límit amb Sant Adrià de Besòs.

Volta. Tampoc té un sentit recte dins la trama urbana; són restes d'antics camins rurals. (Garcia Osuna)


"La volta del Rossinyol representa una senda que molt sinuosa creuava des del pont de la Trinitat al camí de Benimaclet" A.Garcia Osuna

Tautologies
No podem parlar clarament de tautologies com ho féiem a http://goo.gl/OAhd9u
 però sí de la tendència d'acompanyar molts genèrics vials amb el genèric-base 'carrer'. Mostrem diversos exemples.
Carrer Carreró, retolat carrer del Carrero, a l'altra punta d'aquest petit vial de Rafelguaraf (la Ribera)

Sembla que no hi havia prou en posar la Costera

Cobert ens va aparèixer com a genèric a Tremp i 'cobertís' potser ho fóra a la València antiga. Ara hi ha dos carrers que ens ho recorden

Carrer del Cobertís dels Brodadors i carrer del Cobertís de Sant Tomàs (aquesta darrera ens la va trametre Garcia Osuna)

Més que tautologia o redundància, a Xert trobem aquesta doble denominació, l'oficial carrer del Forn i la popular, amb l'article com cal, lo Carreró



A Torís vam localitzar aquest carrer subida Castillo, híbrid amb por a les preposicions i als articles que afegeix a la pujada (subida ) el carrer.


A Vallibona (el Baix Maestrat), sense por i en valencià, carrer de la Pujada a la Torre

Al Cap i Casal trobem aquest redundant carrer del Carreró (foto d'Antoni Garcia)

A Montserrat (la Vall dels Alcalans) aquest carrer de la Travessia



També a la Vall d'Alba, un carrer Travessia

Tot i que siga redundant, és tan bonic que ho té tot perdonat. Carrer del Travesseret, a la Vila Joiosa.

Després que l'amic Garcia Osuna ens ha mostrat 'senda' i 'volta' com a genèrics rurals que també apareixen al recinte urbà, incloem aquesta mostra de Paterna que també ens ha enviat Antoni, carrer Senda del Molí

I aquesta altra de Soneja, que ens recorda 'replaceta' com aquell eixample que no aplega a ser plaça, calle Replaceta

Ben curiós aquesta mostra redundant que ens ha enviat Maria Josep Franc des de Finestrat. L'obvietat del genèric de la plaça Placeta

 Una carrerada equival a la nostra 'carrerassa', 'assagador', pas de raberes. Aquesta curiosa tautologia en què, com a molts llocs (recordem la Gran Vía de Madrid), un carrer es fa sobre un pas de ganado, la trobem a Avinyó Nou (l'Alt Pendedès): carrer Carrerada


Finalment, calle Carrerón exemple de 'dialectologia xurra' del poble de Geldo. A.Garcia

Bo, si teniu alguna mostra d'un genèric vial que no us haja mostrat o qualsevol comentari, podeu enviar-ho a jbsensegel@gmail.com
Val a dir que el darrer pou  http://goo.gl/jC1a1Z encara no té ubicació. Us diré, això sí, que s'omple d'aigo.
I ara aquest, més proper
Oh pou, dieu-me on sou!

dimarts, 10 de juny de 2014

CARRERS (9) ELS GENÈRICS-2

Plaça Redona, València

Potser, tret de 'carrera' i 'calçada', la resta de genèrics referits a vies urbanes els trobem a Barcelona. Les grans ciutats, com també València o Mallorca, acullen genèrics de poble petit -perquè alguna vegada ho han estat- i també grans vies modernes, que no s'adiuen a viles menudes. La fotografia és d'una maqueta de l'Expo Forum. Hi ha carrers, carrerons, places i placetes, rambles i rondes, vies... Recordeu, però, que en la darrera entrada http://goo.gl/l79bhB parlàvem dels genèrics urbans fins la M. Avui tenim prou amb la P

P
Pas. Lloc per a passar, llarg i estret.
Benicarló, al baix Maestrat, ens presenta aquest pas del Forn, vora un adient despatx de pa i pastissos.

Passadís. Lloc per a passar, llarg i estret.
 
A Ciutat de Mallorca, vora el carrer del Passadís (també caldria incloure'l en els redundants o tautològics) trobem la casa on va nàixer Marià Aguiló, pare d'un gran diccionari.

Passatge. Carrer curt, galeria entre dos carrers, reservat a qui va a peu. 
El Passatge de Permanyer  és un trosset de paradís al bell mig de Barcelona.
Francesc Permanyer i Tuyet va ser alcalde de Barcelona el 1856. (foto d'Elvira Safont)
Un 'peramanyer' és també l'arbre d'aquelles 'peres magnes', peres d'hivern, grosses i dolces.

Més adient a l'accepció de galeria trobem, a València, el passatge de Ripalda.

Amb l'amenaça de canviar-li el nom, ben propet, a Vila-real localitzem el passatge Escultor Ortells.

A Cornellà de Llobregat, passatge de la Destraleta... Com per a passar-hi! (foto d'Elvira Safont)
Passatge Sant Sebastià. I aquesta preciositat, amb minúscula capelleta, la trobem a Olesa de Bonesvalls (l'Alt Penedès)

Passatge de la Plaça, un genèric sobre un altre genèric, a Valldemossa (Serra de Tramuntana)

 Passeig. Carrer, via o avinguda d'una certa amplària, originalment destinat a passejar-hi.


Com aquest passeig de Pere III, llarguíssim... per llogar cadiretes, a Manresa. L'altre, el carrer de la Sèquia, ni que fóra per tindre una sèquia amb la 'e' oberta, bé que l'haguérem inclós a aquell Reg als carrers http://goo.gl/Y5PUvQ


En veure el passeig de l'Albereda de València ens ve a la memòria l'Estellés
http://goo.gl/VR8dV4 i aquell 
Animal de records, lent i trist animal 
(...) 
i evoques l'Albereda ,les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira...
També, val a dir-ho, un mal 23-F i uns tancs al carrer. 

A Barcelona tots visualitzem el passeig de Gràcia o el de Sant Joan. Aquest ens porta a un altre poeta de paraula viva. Passeig de Maragall, allà pel Guinardó. 


El passeig de Gràcia, però, que no falte. Tampoc el de Sant Joan. Fotografies d'Elvira Safont. 

Passejada. Els diccionaris normatius no recullen l'accepció com 'Lloc destinat a passejar-hi', informació que recull el DCVB com a dialectal del Rossellonès.
És a l'Alguer, però, on Ester Garcia va recollir aquest taulellet, la Passejada.

Pati. Espai clos i descobert a l'interior o a un costat d'un edifici. També es correspon amb llocs de mercat cap als afores, possiblement el sentit d'aquest.
A Xert, davant aquesta magnífica església trobem el pati Nou

Plaça. Espai públic rectangular, trapezial, quadrat o circular, sense edificar, situat a l'interior d'una població (DIEC2) Lloc ample i espaiós, en l'interior d'una població, on solen confluir diversos carrers (DNV)
Sens dubte, la plaça Redona, que ja véiem a la portada amb l'ombra rabent de dues alumnes d'audiovisuals, és un dels espais més emblemàtics de València. Actualment ha estat reestructurada i les tendes ja no llueixen aquest aspecte.

Si parlàvem d'un plaça circular a València, el rectangle porxat dissenya la plaça del Reial de Barcelona.

Efectivament, van les quatre fotos juntes perquè es troben ben pegades. Es tracta de la mateixa església de Tremp (El Pallars Jussà), la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, que compta amb dues places veïnes. Paradoxalment, la placeta de l'Església diríeu que és més gran que la plaça de l'Església, almenys en l'actualitat.
Plaça Major és, sens dubte, la més repetida arreu dels pobles i ciutats. Deixem aquesta qualitat magnífica per quan tornem als especificatius qualitatius.

Com ja vam veure en l'anterior entrada, http://goo.gl/l79bhB , és costum a l'Alguer trobar-nos amb dobles denominacions, potser l'oficial (en italià) i una històrica (en català).La plaça del Bisbe, piazza Teatro, tanca avui la entrada referida als genèrics vials de la Ppassatge, passeig, passejada, pati, plaça i placeta.
Podeu afegir, aclarir, debatir i rebatre a jbsensegel@gmail.com o a Comentaris.

Pujada. Ens quedava però una darrera entrada dins la P , pujada que es defineix tota sola, complementària de baixada i davallada, sinònima de costera i rotxa. En aquest cas entra com a genèric dels carrers; també, però, podia incloure's dins http://goo.gl/R68fyu amb allò d'Oronímia als carrers. La pujada Pont de Pedra ens la porta Àngela Buj des de Girona 

Col·laboracions
Antoni Garcia Osuna 


Salut Jesús,

Només una breu aportació de toponímia urbana popular: a la plaça Redona, fins ben entrats els anys noranta, es feia una mena de mercadet de l’encant diumenges i festius, on es podia fer des de bescanviar cromos o adquirir el que mai eixia per completar l’àlbum, comprar pardalets autòctons i tota mena de gossets i gatets, fins adquirir tota mena d’eines de dubtosa procedència; tot aquell mercadet anà desapareixent i ubicant-se en altres indrets de la ciutat; però, per a moltes de les persones de l’Horta que ara tenen més de setanta anys, la plaça Redona encara és el Clot, on es podia aconseguir aquella clau perduda que obria el canterano de la iaia o qualsevol altra cosa per estranya que fos.

Veig que difícilment aconseguiré el premi del pouet “mi gozo en un pozo”. A reveure’ns!

Oh pou, digueu-me on sou!
Hem vist dos pous per València, un a Sant Mateu i un a Barcelona. On trobem aquest?