dimecres, 3 de maig de 2017

LINGÜISTES PEL CARRER A TORTOSA


Lingüistes pel carrer a Tortosa, la del vers, la del vent, la de gent

Tortosa és una d’aquelles ciutats que és un tresor. Que és un tresor per ella mateixa i que guarda també dins d’ella un tresor. 
Portalet veí de l'Arxiu Episcopal
Les atraccions turístiques que reculen als àrabs, als jueus, als cristians i a les aigües d’aquell Íberus que la solca són fàcilment detectables però no sempre descobertes i conegudes per més enllà i més ençà. El repertori de monuments de la ciutat, amb carrers plens de Renaixement, de Modernisme… ens situen en una ciutat que havia de tindre un esclat merescut de gent amb afeccions culturals. Entre alguns dels tortosins que ens interessa destacar i que captem passejant pels seus carrers hi és Cristòfol Despuig, d’aquells insignes col·loquis de la ciutat de Tortosa; Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, què en direu d’aquella hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil, i d’aquells encara més antics que establien les maneres de fer als costums de Tortosa. 
Serveis Territorials de Cultura, a les Terres de l'Ebre 
Serien molts els fets en què trobaríem Tortosa i els tortosins com a pioners dins del conjunt de la catalanitat. Com a focus cultural vertebrador de la capitalitat episcopal de la ciutat hem de referir-nos al bisbat de Tortosa. De llaços estesos cap al Matarranya, cap a la Plana Baixa, cap al Baix Camp, cap al Segrià, en l’actualitat la diòcesi de Tortosa es troba representada a les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat i el Baix Camp. Aquesta presència de comarques riberenques del riu de la Sénia i els trets lingüístics que s’hi agrupen són aixoplugats des de la dialectologia amb el gentilici de la capital de la diòcesi i es coneixen com a tortosí. I, si parlem de dialectologia, hem de parlar de la nostra llengua i d’aquells lingüistes que Tortosa també ha reconegut en els seus carrers. 
Des d'aquest preciós mas mou la rambla de Pompeu Fabra
Tortosa, la ventosa ─com deia un poeta amic─ ha sabut trobar un indret magnífic, bell per honorar el gramàtic que ens permet escriure amb respecte i retrobant-nos en la nostra manera de dir des de cada racó de la catalanitat. Ens referim a Pompeu Fabra i Poch que té a Tortosa la Rambla de Pompeu Fabra. L’indret on localitzem la plaqueta de Fabra és un recer de lletraferits i entusiastes amb la ploma a la mà i les paraules. Ramon Llull voreja una parella de lexicògrafs Alcover i Moll: redactors del diccionari, acaba il·lustrant-nos la placa. Casualitat que també retrobem a la Sénia, a on Alcover-Moll són el binomi que dona nom al carrer, veí de l'escola Jaume I.  Pere Labèrnia, traiguerí que estudià al seminari de Tortosa i que continuà la seua carrera a Barcelona, autor del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina, un dels referents consultats per a la redacció del Diccionari General de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. 
Medalló de Francesc Mestre i Noé
I el més recent dels lexicògrafs que trobem en els carrers de Tortosa és el tortosí Francesc Mestre i Noé, situat al Grup del Temple, rep els tortosins i visitants que hi accedeixen des de l’Aldea. Els altres gramàtics i lexicògrafs anotats s’ubiquen en un conjunt de carrers seguits que podríem dir que es guarden els uns als altres avançant des de Ferreries cap a Jesús i Roquetes. Notem que són ubicacions perifèriques triades per a la col·locació d’aquests noms que van des d’una urbanització relativament nova a limitar la placa amb l’infinit d’un descampat. Aquest últim cas és el de Mestre i Noé, conegut patrici de la ciutat que lliurà més de 4.000 cèdules a Mn. Alcover per a la redacció del diccionari i que ell mateix agrupà en el Vocabulari català de Tortosa, prèviament publicat en el Butlletí de Dialectologia Catalana de l’IEC l’any 1915. 
Amb Ferran Bladé, Director Territorial de Cultura de les Terres de l'Ebre. Foto de Joan Abril
Amb Mestre i Noé ha compartit també l’exposició Lingüistes pel carrer la sala del 2n pis dels Serveis Territorials de Cultura, a les Terres de l’Ebre, a Tortosa. En aquesta sala, envoltada per la Direcció General de Política Lingüística, el medalló memorant Francesc Mestre i Noé i el gran poeta, d’adjectiu merescut, Gerard Vergés s’ha inaugurat avui, 2 de maig, l’exposició Lingüistes pel carrer que fou presentada, ara fa un mes, a Elda, al Baix Vinalopó i que d’aquest riu meridional ha navegat a altres terres més septentrionals també plenes de riu, el Baix Ebre. 
Vos invitem, com navegants cap a un bon port, que visiteu l’exposició que serà fins dilluns de la setmana que ve als Serveis Territorials de Cultura i hi tornarà pel 24 de maig en la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre, a Tortosa.
Altres poblacions que recorren la diòcesi tortosina també han trobat carrers i espais per a recordar els nostres lingüistes:
Baix Ebre: l’Ampolla, Deltebre i Roquetes
Baix Maestrat: Benicarló, Vinaròs i Traiguera
Montsià: Godall, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona
Ribera d’Ebre: Benifallet, Flix i Móra la Nova
text d'Àngela Buj Alfara

 JOCS D’OBSERVACIÓ
1- En les imatges superiors hi ha gairebé totes les plaques de l'actual diòcesi de Tortosa dedicades a lingüistes; hi ha un espai en blanc, però. Sabríeu en quin poble i a qui està dedicada aquesta absència? La resposta correcta es mereix un llibret.

2- D’aquesta sopa de lletres en podeu escudellar els primers cognoms dels 54 Lingüistes pel carrer.
Si ho aconseguiu, i amb les lletres que resten, llegireu una frase rematada amb el punt final. Us facilitem els dos nascuts a la diòcesi de Tortosa
A
L
A
D
E
R
N
L
I
N
F
E
N
O
L
L
A
R
U
A
M
V
A
L
L
E
S
G
U
I
U
E
U
M
A
R
T
I
L
R
I
I
S
C
F
E
B
R
E
R
L
N
R
O
V
I
R
A
L
B
G
T
E
S
O
P
L
E
L
A
L
E
C
R
P
A
R
R
A
A
O
L
I
V
E
R
L
P
X
L
A
B
E
M
A
I
A
N
S
F
R
A
E
S
U
N
O
P
U
A
N
O
R
O
J
T
E
C
T
T
E
B
D
A
C
M
M
R
B
A
T
N
R
G
E
E
G
R
M
L
E
A
A
H
B
B
U
I
J
T
A
R
O
N
G
I
R
E
O
G
R
I
E
R
A
A
A
G
N
L
F
A
S
R
N
A
I
J
L
E
N
C
S
U
S
R
B
U
E
E
R
T
S
E
V
E
R
N
L
A
I
R
E
V
E
T
S
E
T
E
S
C
R
I
G
A
G
U
T
.
A
A
E
M
E
S
T
R
E
A
A
L
H
C
R
O
T
S
E
F
D
G
I
S
S
E
N
A
N
Y
N
R
O
C
A
D
E
L
S
B
O
F
A
R
U
L
L
E
S
P
N
L
A
F
Y
O
U
N
L
S
M
R
E
S
O
B
L
R
A
D
A
M
E
N
G
U
A
L
I
T
I
T
O
S
O
U
A
C
R
A
M
A
L
C
A
P
R
N
A
B
A
L
E
V
A
L
O
R
G
U
M
R
F
E
R
R
E
R
M
.
I
S
A
Z
I
L
H
O
T
I
O
D
N
A
R
G
E
A
A
G
U
I
L
O
A
N
S
F
R
E
L
I
C
R
E
V
O
B
S
I
H
C
N
A
S
I
T
A
L
C
O
V
E
R
A
T
S
.



I si Patrick Süskind amb una sinestèsia odorosa i visual ens convidava a olorar el seu perfum en el riu mític i remorós del poeta Vergés, nosaltres us deixem oir els versos de Vergés amb una visió magnífica del seu “Maig d’amor” pels carrers tortosins, mentre descobriu Llull, Labèrnia, Moll, Mestre, Alcover i Fabra ben viu:  


Són certes les paraules que vam dir-nos, 
certa la primavera del teu cos 
I cert l’espill d’amor dels teus ulls negres. 

Suau plovia sobre el bosc tendríssim 
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols. 

D’aquí a molts anys potser recordaràs 
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim. 
I et pujarà a la gola una dolçor 
com una immensa mel, com una música. 
La mateixa dolçor que ara jo sento 
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

Podeu trobar altres entrades relacionades amb LINGÜISTES PEL CARRER, totes amb la coautoria d'Àngela Buj Alfara, a 

2 comentaris:

  1. Ben bonic i didàctic; com sempre, t'hi mostres com un mestre que ets.
    Ja veus, ben jubilat i encara gaudisc de les teues lliçons.
    FUSTERianament

    ResponElimina
  2. Gràcies, Isidre. El magnífic text que ens parla de Tortosa és de la dialectòloga i amiga Àngela Buj Alfara, coautora del treball LINGÜISTES PEL CARRER

    ResponElimina