divendres, 25 d’agost de 2017

RETOLACIONS TOPONÍMIQUES I L'AGÈNCIA VALENCIANA DE TURISME

 
Des del tossal de Sant Cristòfol, a Benassal, es pot vore ben bé el Maestrat, l'Alcalatén, terres d'Aragó, del Montsià, la mar... Tot depén, això sí, de l'absència de calitja a l'estiu o de la boira a l'hivern. Heus ací, doncs, que es tracta d'un excel·lent mirador. L'Agència Valenciana de Turisme, amb bon criteri, hi va instal·lar dos cartells que ens fan saber els noms d'aquells pobles i tossals que admirem.
Hi ha, però, una tendència a la despreocupació a l'hora de fixar cartells informatius. Recordeu que ja hi vam dedicar dos entrades. En aquesta 
podíem trobar errades ortogràfiques sensibles; en aquesta altra 
el desficaci arribava a la ubicació errònia del mateix cartell.
A allò que sembla ser ja una col·lecció d'errades als cartells turístics afegim ara aquesta mostra:
- Penyagolosa, potser per l'interés en demostrar que és el pic més alt del país, passa dels 1814 als 1841, uns quants més que el discutit cerro Calderón (alto de la Barracas, 1838) del Racó d'Ademús.
- L'altra relliscada és que retolen Vistabella del Maestrat amb el nom de Benafigos, poble també del Maestrat, que es troba entre la lloma Bernat i Culla, capital de la Setena que no deixa vore, des de l'ermita de Sant Cristòfol, el poble de Benafigos.
Com que una peça de metacrilat cobreix el cartell, m'he permés anotar-hi les correccions... per si hom les veu abans que el sol i la pluja desitjada ho esborren.

Per tal de vore l'Agència Valenciana de Turisme he entrat en la seua pàgina web, que té l'opció valencià / castellano i... sorpresa sociolingüística afegida!!! 
Potser per demostrar que els valenciano-parlants som bilingües, l'opció valencià repeteix les notícies en ambdues llengües.
L'opció 'castellano', però, no té el doblet... 
No entenem les dues opcions si ja es resolen en una!!!

Podeu enviar altres exemples de retolacions errònies, dissortadament en trobareu molts, a jbsensegel@gmail.com i pot servir perquè l'Agència Valenciana de Turisme en prenga nota i en faça la correcció adient.



dijous, 10 d’agost de 2017

LxC A LA FUNDACIÓ CARLES SALVADOR (BENASSAL) Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut



Els catorze cartells de l'exposició "Lingüistes pel carrer" no deixen de viatjar. Després de Valls, Elda-Petrer, Tortosa, Rossell, Vinaròs, i la Universitat Jaume I, dilluns passat van aterrar a Benassal, a la Fundació Carles Salvador. L'espai, tan adient als lingüistes (alguns companys del mestre, gramàtic, lexicògraf i poeta), acomboia la mostra fins el punt de saber-se com a casa. 




Sens dubte, però, fou el factor humà, el grup de benassalencs que ens va acompanyar en la presentació, la raó fonamental d'una bona activitat. L'exposició hi romandrà dues setmanes més, fins el 25 d'agost, per a aquells que vulguen saber dels pobles amb carrers batejats amb més de 50 gramàtics i lexicògrafs.  
També hi trobaran la vida i obres de tots aquells que tenen 10 o més carrers amb el seu nom: Pompeu Fabra (274), Ramon Llull (187), Enric Valor (81), Manuel Sanchis Guarner (60), Mossén Alcover (30), Rovira i Virgili (25), Milà i Fontanals (23), Joan Coromines (22), Francesc de Borja Moll (21),  Marià Aguiló (12), Francesc Ferrer Pastor i Gabriel Ferrater (11) o el mateix que presideix la casa, Carles Salvador (19).
I, amb les facilitats que ens va oferir Lydia Tena, vam poder explicar el procés d'aquest projecte, que ja porta més d'un any i mig recollint fotografies dels carrers de tot el domini lingüístic dedicats a gramàtics i lexicògrafs. Podeu trobar la manera de col·laborar a
Tal i com vam explicar, comptem ja amb 662 carrers fotografiats, amb més de 200 aportacions d'arreu del domini; col·laboradors als quals vam reconèixer la faena dins l'entrada 

A hores d'ara hauríem d'afegir Judit Sànchez i Carme Pinyana que ens han portat un regal de la Garriga (carrer de Pompeu Fabra) i un de l'Alguer (placa i carrer de Josep Sanna).
I encara som a temps d'eixamplar el catàleg de més de 860 vials. Sense anar més lluny, al mateix Benassal, on no trobàvem cap carrer dedicat a un lingüista, ens ha aparegut el carrer de l'Hostal amb el nom oficial de carrer de Mossén Joaquim. I aquest mossén no és altre que Joaquim Garcia Girona, fins ara només localitzat a Castelló. Hi ha, però, la circumstància, com passa amb altres viles i carrers, que no té placa que ho proclame. Curiosament, fou en aquest carrer on visqué Carles Salvador. En la fotografia adjunta hom pot veure la casa (primera a la dreta) de Carles Salvador, amb una senyera en relleu a la façana.


I la vesprada va discórrer plàcida entre els cartells que ens explicaven la vida i obra de Carles Salvador i aquests blaus de mar dels "Lingüistes pel carrer". I tot sota la somrient i enyorada mirada de Pere-Enric Barreda, ànima de la Fundació Carles Salvador. 

L'exposició podeu visitar-la, els matins de 10 a 14, fins el 25 d'agost a la Fundació Carles Salvador, carrer de la Mola, 8

dissabte, 5 d’agost de 2017

CARLES SALVADOR A "LINGÜISTES PEL CARRER" Amb Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut

7 de juny de 2008. Inauguració de la Fundació Carles Salvador
Si parlem del Mestre, se’ns pot figurar que parlem de Pompeu Fabra, i no aniríem errats, i es va guanyar el qualificatiu per tot el seu mestratge i quefer lingüístics. Però més pròxim a les nostres terres hi hagué un altre mestre, aquest també amb significativa aportació lingüística i alhora de vocació professional. Carles Salvador Gimeno (València 1893-1955) exercí el magisteri, entre altres pobles com Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida) o la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a Benassal i, com és sabut, fou en aquest poble de l’Alt Maestrat a on fructificà la seua tasca lingüística. Aquest gust i amor per la llengua no fou exclusiu per la lingüística, sinó que també va ser cridat per les muses. Així, la seua faceta poètica ens és ben coneguda i reconeguda. Els estudis imprescindibles de Pere-Enric Barreda, Josep Daniel Climent, Lluís Meseguer, Vicent Pitarch, Vicent Simbor…, entre altres, i els homenatges, exposicions, etc., promoguts per diverses institucions, ens acosten a tot el polimorfisme d’aportacions que feu Carles Salvador: mestre, gramàtic, poeta, dramaturg, etnòleg… 




Cartell de l'exposició "Lingüistes pel carrer" dedicat a Carles Salvador.

L’obra de Salvador Gimeno, covada i desenvolupada fonamentalment a Benassal, ha tengut un reconeixement que no ha quedat reclòs al Rivet o a la Font d’En Segures. La creació de la Fundació Carles Salvador, amb seu a Benassal, amb el copatronatge d’institucions tan imprescindibles per a aquesta com l’Institut d’Estudis Catalans i l’ajuntament de Benassal ha materialitzat la difusió i reconeixement de la seua obra en l’Aula Museu, amb seu a la localitat al carrer de la Mola, núm. 8 


El nostre mestre, el nostre lingüista, en la seua vessant gramatical ─i també poètica─ ens ha permès seguir-lo pels carrers de la nostra geografia cercant aquell carrer, aquella avinguda a on estiguera també reconegut. En total, fins avui, n’hem localitzat dènou, concentrats al País Valencià i ubicats sobretot en comarques valencianes. Així, dotze vies urbanes porten el nom de Carles Salvador (11 carrers i 1 avinguda a Montserrat) en pobles i comarques de València:
https://drive.google.com/open?id=1TkzL9Efmf8Ajm2u5JGTyeZV2w8M&usp=sharing

Benaguasil (el Camp de Túria), Rotglà i Corberà (la Costera), Puçol (l’Horta Nord), Aldaia (l’Horta Oest), València (l’Horta), l’Alcúdia, Carlet, Montserrat i Museros (la Ribera Alta), Gandia i Xeraco (la Safor) i Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida). 
Sis carrers se situen a les comarques de Castelló:
Benicàssim, Castelló de la Plana, Torreblanca (la Plana Alta), Onda, Xilxes  (la Plana Baixa) i  Vilafranca (els Ports). 
A les comarques alacantines només ho trobem a Pedreguer (la Marina Baixa).
Carrers dedicats a Carles Salvador. Mosaic d'Hugo Bernat

De les seues dedicacions lingüístiques i creatives, tres són reconegudes en algunes plaques: carrer Mestre Carles Salvador, a Aielo de Malferit; carrer del lexicògraf Carles Salvador, a l’Alcúdia; carrer del Poeta Carles Salvador, a València.
Aquestes tres dedicacions són materialitzades en aportacions de conferències com “El bilingüisme: problemes que planteja a les escoles”, “La gramàtica no ha de matar la llengua”…, o els 399 lemes del Petit vocabulari de Benassal, del qual Carles Salvador ens diu:
«El present vocabulari comprèn solament mots propis del parlar de Benassal, que no figuren en la part publicada del Vocabulari del Maestrat, replegat i ordenat per Joaquim Garcia Girona, el qual vocabulari registra fins al mot guaja (amb pronúncia castellana).
Hi hem afegit alguns mots que tot i ésser registrats al tal Vocabulari del Maestrat els havem oït amb una altra pronúncia o amb una distinta significació, o bé amb un matís de significació diferent.
El present recull no és altra cosa que una part mínima del tresor lèxic del Maestrat i, no caldria dir-ho, una part del benassalenc, les característiques del qual ja han estat estudiades pels filòlegs.»
Aprofitem també la referència a Mn. Joaquim Garcia Girona per a congratular-nos per la troballa del carrer dedicat a Benassal, a l’autor de Seidia. Nom que portà ja el carrer de l’Hostal, l’any 1922, en què se l’anomenà fill adoptiu, i al mateix carrer figurava una placa que fou destruïda durant la Guerra Civil. Amb aquest carrer, l’autor benassalenc en té dos a tot el domini lingüístic, juntament amb el carrer dedicat a Castelló de la Plana. 
De la faceta poètica, que apareix a la placa de València, us deixem amb «El bes als llavis» i us esperem dilluns 7 d’agost, a les 7 de la vesprada, a la Fundació Carles Salvador, en què presentarem l’exposició Lingüistes pel carrer, i hi serà fins el 25 d’agost.

Veniu i gaudiu i bon estiu!



Dins l'amagatall del cor 
hi ha una galta pàl·lida, 
la tebior d'un bes molt fi 
i una paraula punxaguda 
que tu mai no vas dir-me. 

Dins l'amagatall del llavi 
hi ha desiguals petjades 
d'unes dents amorosides: 
-Tot el somni d'un Amor 
dorm, caut, al trébol dels llavis-. 

Dins l'amagatall dels ulls 
nia la teua mirada 
ben farcida de guspires 
com el cel replé d'estrelles... 

El teu llavi s'esbadella. 
Tremola al vent del desig, el teu cor... 
I l'Amor, nu i fredolic, 
cus i recús, per cobrir-se, 
les sedes dels nostres records 


(fragment del "Poema de tu i jo", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)